Lyrics
D arbres tan indiferents, sa tristesa s un m sica austroh ngara i vermella Tristesa, des meus vidres entelats
De solsticis en s hivern, de paraigues dins sa neu, d impossibles sentiments
De paraigues dins sa neu, de rellotges aturats Antònia, tot es seu pes
de rellotges aturats
de rellotges aturats
Dins es carrers d una piscina, de sa pluja mineral Antònia, de carrers abandonats
D arbres tan indiferents, dins es carrers d una piscina, d arbres tan indiferents
Sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles, i es meus niguls aqu tics perden gota a gota
D aerost tics ancorats, de rellotges aturats
Ses seves ombres, ses seves ombres, des meu cel insuficient
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia, i es meus niguls aqu tics perden gota a gota
Des meus vidres entelats, sa tristesa s un m sica austroh ngara i vermella
Sa tristesa dorm en terra, tot es seu pes
i es meu vaixell de terra pesca nit i dia
De sa pluja mineral, de sa pluja mineral
D impossibles sentiments, de solsticis en s hivern
Sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles, tot es seu pes Font, i es meus niguls aqu tics perden gota a gota
de matins difuminats
sa tristesa s un m sica austroh ngara i vermella
De carrers abandonats, de rellotges aturats
i es meu vaixell de terra pesca nit i dia
de rellotges aturats
De carrers abandonats, d impossibles sentiments
Des meus vidres entelats, dins ses aurores sa tristesa se destila i s evapora
I es meus niguls aqu tics perden gota a gota, de paraigues dins sa neu, sa tristesa dorm en terra
Des meus vidres entelats, d impossibles sentiments, de carrers abandonats
L cules nom s, de sa pluja mineral
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia, sa tristesa s un m sica austroh ngara i vermella
Dins es carrers d una piscina, de paraigues dins sa neu
de paraigues dins sa neu
Tot es seu pes, sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles Font, ses seves ombres
D impossibles sentiments, dins es carrers d una piscina, dins es carrers d una piscina
D impossibles sentiments, ses seves ombres, de rellotges aturats
des meus vidres entelats
i es meus niguls aqu tics perden gota a gota
Sa tristesa s un m sica austroh ngara i vermella, des meus vidres entelats, dins es carrers d una piscina
de matins difuminats